Les tardes màgiques de la cova de la bruixes. Berenar amb Vivaldi i Munch

Berenar amb Vivaldi i Munch

No em cansaria mai de propossar activitats, observar i tornar a ser minibruixa per a participar-hi activament en tardes de cuina divertida, experiments, experiències a l'hort i manualitats...
Ara que el temps ens convida a estar més a dintre de casa, arriba l'època perfecte per fer-ho.

Antonio Vivaldi

1678- 1741

 

Avui, a la cova de les bruixes, ens sentiem artistes, així que hem escollit un compositor, Vivaldi i un pintor, Munch i hem après un munt de coses de les seves vides que ens han permès entendre millor part de la seva obra.
Sabieu que Vivaldi va ser un nen que patia asma i això l'obligava a pasar llargues temporades mirant passar el temps per la finestra? Si li sumeu això al fet de que el seu pare li tocava el violí... voilà! Les quatre estacions!

Al so de la tardor, hem anat preparant el material per a convertir-nos en grans pintores... acuareles, cartolines, got amb aigua, pinzells i... canyetes! si, si, com ho llegiu, canyetes... podeu imaginar els ullets curiosos de les mini bruixes oi? :-)

Edvard Munch

1863-1944

A l'ordinador hem llegit una mica sobre la vida d'Edvard Munch, un norueg amb força mala sort quan era nen, el pare era molt sever i va tenir la desgràcia de veure morir la seva mare i la seva germana... buf, hem intentat imaginar cuanta tristor i ràbia podia guardar dintre seu un nen a qui li passa això i quan hem vist el cuadre "el crit", ho hem relacionat directament amb tots aquests sentiments.

Hem seguit investigant perquè les petites bruixes asseguraven que era un dibuix d'una calavera i que potser es referia a algú en concret. Hem trobat una referència on assegurava que es va inspirar en una mòmia peruana d'una expossició de París.
Sabem ara, que l'obra d'entrada no va agradar gens i que més tard, el règim nazi la prohibiria. Ja amb èxit reconegut ha estat robada en un parell d'ocasions. Tot plegat, un enrenou d'obra d'art!

I amb tot aquest coneixement, ja estavem preparades per a fer les nostres pròpies creacions de "el crit" per a la nostra petita galeria d'art particular. I aquí tenim les creacions!

Les canyetes són per bufar les acuareles i deixar que l'expressionisme domini la creació!

Una tarda genial, que ha acabat amb la lectura del conte "En Joan sense Por", que per cert, estic convençuda que en Joan té un trastorn Asperger, però això ja donaria per un altre post :-)